Entrevistem la col.

Te bones propietats nutritives, aporta compostos que ajuden en la prevenció de malalties,  i amb moltes possibilitats a la cuina, la col es la verdura estrella de l’hivern.

 

¿Quins son els elements principals que la diferencien de altres verdures?

Com deus saber soc una verdura de fulla, la més espectacular entre totes elles tant per la mida, tinc companyes com la col geganta que fa més de un metre i mig d’alçada o jo mateixa, la de cabdell, que si tinc bona terra i no em falten ni l’aigua ni la fresca puc fer una circumferència que en prou feines podries abastar, com per les meves propietats antioxidants que em fa molt indicada per la alimentació humana, per no parlar del excel·lent gust i de les possibilitats que tinc a la cuina.

¿La fresca? ¿Què vol dir això de que no li falti la fresca?

Vol dir que soc una verdura d’hivern, es quan millor em faig i quan més bon gust dono, em van molt be les nit fredes amb gelades lleugeres, massa fortes no que se’m rosteixen les fulles, encara que la meva companya la de Brussel·les aguanta perfectament el glaç  i els dies amb no massa caloreta, perquè si fa massa bo amb tanta fulla em costa bombejar l’aigua del terra i els fongs campen per el meu cos. 

¿Vol dir que la planten a l’hivern?

No, no, per néixer si que necessito caloreta. Com la majoria de les plantes se’m planta de llavor, el que alguns hortolans sembla que han oblidat perquè el que compren es el planter, axis que per anar be, allà per mitjans de juny has de preparar el llavorer. Neixo aviat, hauràs de estar a l’aguait de que no em falti humitat. En un mes i mig, dia més setmana menys, estaré apunt per el trasplantat.

Per anar be, allà per mitjans de juny has de preparar el llavorer.

I, ¿com li agrada que sigui el lloc on la establiran?

M’agrada molt que em plantin al lloc on hi havia les patates, perquè aprofito be l’adob que han deixat elles, però per a ser ideal a més m’has de ajudar afegint abans de plantar-me una bona quantitat d’humus al sòl, m’agraden les terres ven adobades per poder donar tot el meu potencial. I que no em falti l’aigua, a dojo, per això espero amb impaciència les pluges de tardor.

¿Quin es el seu objectiu a la vida?

De fet em preparo per quan s’acosta Nadal, a partir de mitjans de desembre començo a estar en el meu millor moment, que prolongaré fins a finals de març. Em preparo perquè se’m mengin crua en amanides o perquè em facin un bon bullit, sense passar-se, i em reguin al plat amb un rajolí d’oli d’oliva si cal acompanyada de unes quantes trumfes també bullides, o per l’endemà, que refregida i amb cansalada podran fer-n ’en  un bon trinxat. I les fulles grosses i més verdes per les gallines o escaldades per embolcallar tota mena de farcits. I al març quan sembla tot perdut perquè em disposo a espigar i florir, encara en podreu aprofitar el brotons que faig abans de que s’obrin les flors, una exquisidesa a la bast només de qui no ho deixa escapar.

Refregida i amb cansalada podran fer-n ’en un bon trinxat.

Amb les seves qualitats, ¿deu tenir un bon grapat d’ànsies que se la deuen voler menjar abans d’hora?

Si, això es inevitable, però per això hi ha l’hortolà que m’haurà de cuidar. La papallona de la col esta a l’aguait i quan ningú la veu  posa els seus ous amagats sota les meves fulles, i quan neixen les erugues fan festa major amb les meves fulles; em poden deixar pelada si l’hortolà bada.  Millor que les retiri a mà per no empastifar-me de coses estranyes que el final serà ell qui s’haurà de menjar. I si son tantes que no dona l’abast, o es més gandul i s’estima més passejar que acotar l’esquena, sempre podrà comprar Bacillus Thuringiensis per ensulfatar, sent un bacteri natural a l’hora de menjar-se’m cap malt li farà.